Salut del músic

Els escalfaments i estiraments són fonamentals per la salut d'un músic! Igual que els intèrprets cada vegada que agafen l'instrument, abans de tocar una obra difícil i estudiar-la, escalfen l'instrument, també s'hauria d'escalfar el cos o els cantants, cuidar-se la salut per les cordes vocals.
La cantant Adele, té una veu que a tothom enamora però, li ha passat una desgràcia. I és que, és una gran fumadora i aquesta tardor li va agafar un constipat molt fort del que va afectar les cordes vocals i li va crear una infecció al pit amb hemorràgies, i per culpa d'això la van operar i no podrà cantar durant un any. També, si estudies moltes hores i abans no escalfes ni després estires, pots patir lesions, com per exemple una tenditis.
Doncs, per evitar aquest tipus de lesions s'ha de tindre bona salut (amb el cas de la veu) i un estudi intel·ligent. Escalfar el cos fent exercicis de respiració per als de vent, i exercicis de dits per als de corda o piano. Però, sempre d'acabar d'estudiar s'ha d'estirar aquell múscul que creus que treballa més quan toques l'instrument. És molt important!

Si en voleu una mostra de com fer-ho, aquí us deixo una redacció (però amb castellà) de com fer un bon estudi de trombó. Però també és vàlid per a instruments de vent fins el pas 4, aplicant-ho l'instrument que sigui.
(Copieu aquest link i pegueu-lo per veure el text)

D:\Documents\Documents de l'institut\Castellà\II TRIMESTRE\CÓMO HACER UNA SESIÓN DE ESTUDIO CON EL TROMBÓN.htm

Mèrits falsos

Majoritàriament qui no s'interessa per la música no capta l'atenció suficient com per a parar-se a pensar en si aquell cantant té estudis o coneixements suficients com per haver-ho pogut composar. Doncs, més gent de la que ens pensem només canta o fins i tot fa playback, simplement ven la seva imatge.
Sabeu Jessie J? És una cantant amb una veu impressionant i ara, després de molts anys amagada, vol tindre el seu propi àlbum a nom seu i que el mèrit sigui d'ella. Perquè l'èxit de Miley Cyrus - 'The party in the USA', la va composar ella, i a una entrevista explica que la primera vegada que la va sentir per la ràdio estava a un supermercat i va començar a saltar emocionadíssima dient que l'havia composat ella. Us ho imagineu?
Ara, Bruno Mars, un cantant hawaià que està triomfant a les llistes d'èxits sempre que treu un single, i sabeu per què? perquè té estudis! Molta gent es dedica a ser cantant només perquè de menuts feien un programa a la televisió (Disney Channel normalment) i ja es busquen productors i tot, però ells de música poc. Doncs Bruno Mars, és un excel·lentíssim intèrpret i compositor abans de ser ell el que va a la fama, ho han fet altres. Ha composat la de 'Fuck you' de Cee Lo Green, 'Right Round' de Florida i 'Wavin' Flag' de K'naan, a part d'altres. Però sobretot, ell crea el seu propi estil de música perquè de música en sap moltíssim.
I Lady Gaga, ella, va estudiar música també. Està clar que les cançons senceres no les fan els cantants, però, donen els acords i l'estructura de la cançó. Moltes cançons de Lady Gaga les ha composat ella, i així molts més cantants, no només ells! Beyoncé n'és un gran exemple. Ella abans de començar la carrera en solitari va estar amb el grup Destiny's Child i la majoria de cançons les composava ella. Tot el mèrit era d'ella i se'l quedaven les tres cantants del grup.
Aquí, el secret està amb els estudis i que la gent avui en dia es creu més llesta que els altres.

L'ensenyament musical

Jo sincerament, moltes vegades m'he fet aquesta pregunta: per què la majoria de gent odia la música als col·legis i instituts? Té moltes respostes... però la veritable és perquè en la majoria no en saben ensenyar. Donen matèria innecessària. La música és una cosa que s'aprèn vivint-la, sentint-la i tocant-la. No és humà arribar a classe de música i estudiar-te les característiques del barroc, la vida de Mozart o els diferents tipus de veu! Sí que ho és, però no per a la gent que encara no és d'aquest tipus de món. Fins i tot, els alumnes de qualsevol conservatori o escola de música s'han arribat a deixar la música pel llenguatge musical, perquè el que ens motiva i ens fa continuar endavant és l'instrument. I és això el que haurien d'ensenyar: repartir instruments de percussió o altres fàcils, la professora amb el piano o l'instrument que sàpiga, tocar alguna cançó i fer que els alumnes participen, sàpiguen trobar el ritme, afegir-hi algun tipus de melodia o aproximar-s'hi a ella. Això sí que els faria ganes d'anar a música, sabent que és una hora per aprendre divertint-se tocant o cantant.
Si tinguéssim aquest sistema d'ensenyament als centres d'educació possiblement hi hauria més músics o més gent aficionada al hobby de la música.

Dreamgirls

Les Dreamgirls van ser un grup de tres noies molt amigues, que el germà d'una d'elles els composava totes les cançons. Elles eren negres, i la música negra era sempre la més destacada amb el seu jazz  fins que, va arribar l'època en què va haver una revolució social contra els blancs i els negres, i els blancs sempre versionaven les seves cançons i es quedaven amb el mèrit. Aquesta pel·lícula és la biografia del somni de tres noies negres amb una gran veu, on t'ensenya història de la música i animar-te per complir els teus somnis.
       
Les Dreamgirls originals.

Pink, una de les més rebels

La famosa P!nk (Alecia Beth Moore) és una de les interprets més rebels només per ser ella mateixa i dir el que pensa, per tindre el seu propi estil.
- Al videoclip Don't let me get me explica quan li van dir que havia de canviar. Li volien crear un estil més femení per tindre una nova imatge i agradar més, però ella els fans que té se'ls guanya perquè la seva contestació va ser que si havia de canviar, dimitiria i es buscaria un altre productor.
- Al videoclip Raise your glass explica i demostra tal i com es ella. Li agrada beure des de la botella, estar per l'skatepark amb els amics i passar una tarda divertint-se. Així que veniu i aixequeu les vostres copes!
- Al videoclip de Stupid girls hi ha moments en què se'n burla de Jessica Simpson dels seus vídeos, les descontrolades sortides de les bessones Mary-Kate i Ashley Olsen a l'hora de comprar, Paris Hilton tenint relacions sexuals amb ex i a Lindsay Lohan pels seus descontrolats accidents de cotxe. Bàsicament se'n burla del rodejada que arribem a estar de superficialitat.

Podria parlar de molts més videoclips de P!nk on se descriu o simplement diu el que tothom pensa, però no acabaríem mai.
Aquí us deixo un últim videoclip Leave me alone, i'm lonely on parla sobre l'amor. Algunes frases són: "no em vull despertar al costat d'un altre, però tampoc em vull despertar sempre en tu", "tens molt bon sabor però no vull menjar el mateix cada dia", "si em dónes espai hi haurà suficient espai pels dos" o "vés-te'n i et demanaré que tornis".

Pink és una de les cantants que ha creat el seu estil junt amb la seva personalitat, i que dels concerts en fa espectacles!

Injustícies musicals

Moltes vegades hem sentit a parlar de certàmens, concursos de cambra, d'interpretació i de composició però, qui guanya majoritàriament? Evidentment és lliure presentar-te i competir, però quina casualitat que sempre guanyen alguns instruments en concret. Piano, flauta travessera, violí, clarinet, guitarra... són els instruments més perillosos. Poden ser els més bonics per l'oïda o els més coneguts, però no els millors ni els més difícils perquè no es mereixen més que els altres. En canvi, el trombó, el fagot, la tuba, el bombardí, el violoncel... són instruments la majoria minoritaris, però que la gent no els toqui (més que res pel pes) no vol dir que siguin pitjors ni que traguin un so més incòmode per l'orella, simplement són més vists.
El món de la música no només és estudiar, sortir a l'escenari i donar el millor de tu. També és disfrutar i tindre respecte un dels altres, i si creus que aquella persona es mereix bona nota donar-li, no pensar-ho però puntuar més alt als altres simplement per oïda. Si ets músic saps l'articulació, el rendiment, la dificultat i el nivell de cada instrument; un trombó no es pot comparar amb un violí. El trombó farà moltíssimes menys notes però afinarà més que un de corda; en canvi, un violí per moltes notes que faci majoritàriament sentirem poc so (depèn el violinista), amb un trombó la sala s'omplirà de so.
Són criteris musicals que poca gent té presents i s'haurien d'aplicar.