L'efecte Mozart

Aquest efecte és molt variat, curiós i interessant. És una curiositat que pot ser havies sentit parlar o pot ser després de llegir-ho et quedaràs bocabadat.

L'efecte Mozart influeix en persones i animals, ajuda a certes malalties o a reflexionar als criminals sobre els seus actes. Ara us explicaré totes aquestes curiositats sobre les melodies que feia servir Mozart a l'hora de composar!


-Amb les persones, la música de Wolfgan Amadeus Mozart t'ajuda a tindre més rendiment cognitiu, millor execució de feines i fins i tot augmenta el coneixement intel·lectual. Tot això, simplement escoltant-lo 10min. diaris; van poder comprovar en un grup d'estudiants abans de l'examen i els que havien escoltat la seva música van rendir més el llarg de la classe. 
-Als nadons aquesta música els proporciona un major desenvolupament intel·lectual i creatiu des de la setmana 20 de gestació.
-Davant l'epilèpsia i l'alzheimer, els científics han descobert que gent amb aquestes malalties se'ls ha disminuït. A la gent amb epilèpsia hi havia menys quantitat d'atacs epilèptics deprés d'escoltar uns quants minuts diaris a Mozart. I, pacients amb alzheimer recuperen la seva memòria poc a poc després d'escoltar en concret, la SONATA K488.
- Als criminals se'ls va experimentar posant música de Mozart a un sector de la presó i els efectes van ser disminuint la quantitat de criminalisme a aquell sector. Ja és pel seu efecte relaxant o perquè els joves gangsters odien aquest tipus de música i van deixar de posar-la. Però, mentrestant, va funcionar.


"Està comprovat que Albert Einsten quan formulava la teoria de la relativitat escoltava tot el temps la SONATA K488 i això el va ajudar en la creació de complicades fórmules físiques que han revolucionat el món de la ciència i la tecnologia per a sempre!"


-En animals:

• Es va experimentar en rates, perquè al exposar-les inclús abans del seu naixement se continuava estimulant asta els 60 dies. Estes, eren molt més ràpides a l'hora d'aprendre a moure's pel laberint.
• Les vaques de seguida se'ls va notar la millora a l'escoltar les melodies del músic, perquè milloren així tant amb la quantitat com en la qualitat dels productes (produeixen 5L més de llet que una vaca normal). I no és que doni un producte més bo en proteïnes i en propietats alimentícies, sinó que dóna llet en abundància i a part té una oïda refinada.

Espero que us hagi agradat tots aquests experiments, curiositats i efectes que dóna la SONATA K488 del gran músic Wolfgan Amadeus Mozart.
Ara tothom a escoltar-lo 10minuts diaris!

Salut del músic

Els escalfaments i estiraments són fonamentals per la salut d'un músic! Igual que els intèrprets cada vegada que agafen l'instrument, abans de tocar una obra difícil i estudiar-la, escalfen l'instrument, també s'hauria d'escalfar el cos o els cantants, cuidar-se la salut per les cordes vocals.
La cantant Adele, té una veu que a tothom enamora però, li ha passat una desgràcia. I és que, és una gran fumadora i aquesta tardor li va agafar un constipat molt fort del que va afectar les cordes vocals i li va crear una infecció al pit amb hemorràgies, i per culpa d'això la van operar i no podrà cantar durant un any. També, si estudies moltes hores i abans no escalfes ni després estires, pots patir lesions, com per exemple una tenditis.
Doncs, per evitar aquest tipus de lesions s'ha de tindre bona salut (amb el cas de la veu) i un estudi intel·ligent. Escalfar el cos fent exercicis de respiració per als de vent, i exercicis de dits per als de corda o piano. Però, sempre d'acabar d'estudiar s'ha d'estirar aquell múscul que creus que treballa més quan toques l'instrument. És molt important!

Si en voleu una mostra de com fer-ho, aquí us deixo una redacció (però amb castellà) de com fer un bon estudi de trombó. Però també és vàlid per a instruments de vent fins el pas 4, aplicant-ho l'instrument que sigui.
(Copieu aquest link i pegueu-lo per veure el text)

D:\Documents\Documents de l'institut\Castellà\II TRIMESTRE\CÓMO HACER UNA SESIÓN DE ESTUDIO CON EL TROMBÓN.htm

Mèrits falsos

Majoritàriament qui no s'interessa per la música no capta l'atenció suficient com per a parar-se a pensar en si aquell cantant té estudis o coneixements suficients com per haver-ho pogut composar. Doncs, més gent de la que ens pensem només canta o fins i tot fa playback, simplement ven la seva imatge.
Sabeu Jessie J? És una cantant amb una veu impressionant i ara, després de molts anys amagada, vol tindre el seu propi àlbum a nom seu i que el mèrit sigui d'ella. Perquè l'èxit de Miley Cyrus - 'The party in the USA', la va composar ella, i a una entrevista explica que la primera vegada que la va sentir per la ràdio estava a un supermercat i va començar a saltar emocionadíssima dient que l'havia composat ella. Us ho imagineu?
Ara, Bruno Mars, un cantant hawaià que està triomfant a les llistes d'èxits sempre que treu un single, i sabeu per què? perquè té estudis! Molta gent es dedica a ser cantant només perquè de menuts feien un programa a la televisió (Disney Channel normalment) i ja es busquen productors i tot, però ells de música poc. Doncs Bruno Mars, és un excel·lentíssim intèrpret i compositor abans de ser ell el que va a la fama, ho han fet altres. Ha composat la de 'Fuck you' de Cee Lo Green, 'Right Round' de Florida i 'Wavin' Flag' de K'naan, a part d'altres. Però sobretot, ell crea el seu propi estil de música perquè de música en sap moltíssim.
I Lady Gaga, ella, va estudiar música també. Està clar que les cançons senceres no les fan els cantants, però, donen els acords i l'estructura de la cançó. Moltes cançons de Lady Gaga les ha composat ella, i així molts més cantants, no només ells! Beyoncé n'és un gran exemple. Ella abans de començar la carrera en solitari va estar amb el grup Destiny's Child i la majoria de cançons les composava ella. Tot el mèrit era d'ella i se'l quedaven les tres cantants del grup.
Aquí, el secret està amb els estudis i que la gent avui en dia es creu més llesta que els altres.

L'ensenyament musical

Jo sincerament, moltes vegades m'he fet aquesta pregunta: per què la majoria de gent odia la música als col·legis i instituts? Té moltes respostes... però la veritable és perquè en la majoria no en saben ensenyar. Donen matèria innecessària. La música és una cosa que s'aprèn vivint-la, sentint-la i tocant-la. No és humà arribar a classe de música i estudiar-te les característiques del barroc, la vida de Mozart o els diferents tipus de veu! Sí que ho és, però no per a la gent que encara no és d'aquest tipus de món. Fins i tot, els alumnes de qualsevol conservatori o escola de música s'han arribat a deixar la música pel llenguatge musical, perquè el que ens motiva i ens fa continuar endavant és l'instrument. I és això el que haurien d'ensenyar: repartir instruments de percussió o altres fàcils, la professora amb el piano o l'instrument que sàpiga, tocar alguna cançó i fer que els alumnes participen, sàpiguen trobar el ritme, afegir-hi algun tipus de melodia o aproximar-s'hi a ella. Això sí que els faria ganes d'anar a música, sabent que és una hora per aprendre divertint-se tocant o cantant.
Si tinguéssim aquest sistema d'ensenyament als centres d'educació possiblement hi hauria més músics o més gent aficionada al hobby de la música.

Dreamgirls

Les Dreamgirls van ser un grup de tres noies molt amigues, que el germà d'una d'elles els composava totes les cançons. Elles eren negres, i la música negra era sempre la més destacada amb el seu jazz  fins que, va arribar l'època en què va haver una revolució social contra els blancs i els negres, i els blancs sempre versionaven les seves cançons i es quedaven amb el mèrit. Aquesta pel·lícula és la biografia del somni de tres noies negres amb una gran veu, on t'ensenya història de la música i animar-te per complir els teus somnis.
       
Les Dreamgirls originals.

Pink, una de les més rebels

La famosa P!nk (Alecia Beth Moore) és una de les interprets més rebels només per ser ella mateixa i dir el que pensa, per tindre el seu propi estil.
- Al videoclip Don't let me get me explica quan li van dir que havia de canviar. Li volien crear un estil més femení per tindre una nova imatge i agradar més, però ella els fans que té se'ls guanya perquè la seva contestació va ser que si havia de canviar, dimitiria i es buscaria un altre productor.
- Al videoclip Raise your glass explica i demostra tal i com es ella. Li agrada beure des de la botella, estar per l'skatepark amb els amics i passar una tarda divertint-se. Així que veniu i aixequeu les vostres copes!
- Al videoclip de Stupid girls hi ha moments en què se'n burla de Jessica Simpson dels seus vídeos, les descontrolades sortides de les bessones Mary-Kate i Ashley Olsen a l'hora de comprar, Paris Hilton tenint relacions sexuals amb ex i a Lindsay Lohan pels seus descontrolats accidents de cotxe. Bàsicament se'n burla del rodejada que arribem a estar de superficialitat.

Podria parlar de molts més videoclips de P!nk on se descriu o simplement diu el que tothom pensa, però no acabaríem mai.
Aquí us deixo un últim videoclip Leave me alone, i'm lonely on parla sobre l'amor. Algunes frases són: "no em vull despertar al costat d'un altre, però tampoc em vull despertar sempre en tu", "tens molt bon sabor però no vull menjar el mateix cada dia", "si em dónes espai hi haurà suficient espai pels dos" o "vés-te'n i et demanaré que tornis".

Pink és una de les cantants que ha creat el seu estil junt amb la seva personalitat, i que dels concerts en fa espectacles!

Injustícies musicals

Moltes vegades hem sentit a parlar de certàmens, concursos de cambra, d'interpretació i de composició però, qui guanya majoritàriament? Evidentment és lliure presentar-te i competir, però quina casualitat que sempre guanyen alguns instruments en concret. Piano, flauta travessera, violí, clarinet, guitarra... són els instruments més perillosos. Poden ser els més bonics per l'oïda o els més coneguts, però no els millors ni els més difícils perquè no es mereixen més que els altres. En canvi, el trombó, el fagot, la tuba, el bombardí, el violoncel... són instruments la majoria minoritaris, però que la gent no els toqui (més que res pel pes) no vol dir que siguin pitjors ni que traguin un so més incòmode per l'orella, simplement són més vists.
El món de la música no només és estudiar, sortir a l'escenari i donar el millor de tu. També és disfrutar i tindre respecte un dels altres, i si creus que aquella persona es mereix bona nota donar-li, no pensar-ho però puntuar més alt als altres simplement per oïda. Si ets músic saps l'articulació, el rendiment, la dificultat i el nivell de cada instrument; un trombó no es pot comparar amb un violí. El trombó farà moltíssimes menys notes però afinarà més que un de corda; en canvi, un violí per moltes notes que faci majoritàriament sentirem poc so (depèn el violinista), amb un trombó la sala s'omplirà de so.
Són criteris musicals que poca gent té presents i s'haurien d'aplicar.

Les sèries i el fagot

Quan mirem la televisió poques vegades prestem atenció a la música del fons, menys quan és la protagonista del moment. Però, hi ha un instrument que està a moltes sèries i dóna la casualitat que no sabem quin és. Doncs és el fagot. Un instrument minoritari però molt bonic, i que en realitat surt a molts llocs però no ens hi fixem.
Surt a Shin Chan, Doraemon, els Simpsons, alguns anuncis, sèries manga i moltes més!



Anunci de televisió d'un cotxe.
-Tu no tocabas el... fagot.

Secret dels Simpsons

Tots sabeu i heu sentit la música dels Simpsons, veritat? La majoria ens la sabem de memòria! Doncs, recordeu el solo que té Lisa quan s'aixeca tocant amb la banda del col·legi? Hi ha un solo que és el de sempre, el que fa concordança amb la melodia de la cançó però, mai ens hem arribat a pensar si això canvia. I sí, hi ha més de 6 solos diferents! Costa molt escoltar-los tots perquè n'hi ha que surten més que altres, però aquí us he deixat quatre per a que ho poguéssiu comprovar, encara que alguns no tenen bona qualitat.

http://www.youtube.com/watch?v=fW2Bo8FD0aE&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=caX38qRUL28&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=y0JC2MC0Jgs&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=sdIKqZ46TSg&feature=related

Espero que us agradi el secret!

Abans i després de la fama

Tothom coneix a la famosíssima Lady Gaga. Una gran cantant. Ella té un estil propi, en dos anys ha fet un pas realment impressionant i difícil de superar cap a la fama i, ho dóna tot als fans; però, després dels focus a l'escenari i baix de les seves perruques o vestits estrambòtics hi ha una persona. Una persona que ha patit per triumfar, i té moltes coses a contar!

- Aquí us deixo tota l'entrevista sencera en castellà (molt recomanada), per si esteu interessats: http://www.mtv.es/programas/lady-gaga-inside-the-aoutside/episodios/lady-gaga-al-desnudo/video/lady-gaga-inside-the-outside-663531/

La música és més que un art, és un sentiment!

La BSDT és un projecte de la Diputació de Tarragona en què els tres centres d’ella participen en un “stage” a l’estiu, però abans havent passat una prova.
És una setmana plena de música, diversió i passió on els concerts finals són realment increïbles i acaben sent d’uns coneguts a amics, a passar una setmana realment plena del que t’encanta fer i arribar a tindre un sentiment, un gran sentiment que ens uneix a tots en molt de carinyo i bells records.

El privilegi de ser simfònic el viuen pocs però molts al mateix temps, perquè allí creixen amistats que mai s’oblidaran i experimentes sensacions en les que la música és la motivació de continuar estudiant-la i vivint-la dia a dia.
La banda simfònica és una setmana en la que et farà traure un somriure per a tot l’estiu. És una gran experiència i espero viure-la i molts anys més!

La música és més que un art, és un sentiment!

Pensaments d'una petita músic

La música és un art, però per tindre estudis no ets millor ni pitjor. Ser músic vol dir sentir la música, interpretar una obra amb l'instrument i moure't de tal manera que ella flueix pel teu cos.


Molts artistes han triomfat sense tindre estudis, si no, qui hagués creat la música? Grans músics com Mozart, Strauss, Bach, Chopin, Beethoven... tots ells tenien la música dintre seu. Perquè la música no és estar a un bar on ni pots parlar perquè no sentim ni les nostres pròpies veus. La música és un estat d'ànim, una manera de pensar, de viure i fins i tot, d'expressar-te. La música té vida i sentiment. Molts cops, és la nostra millor amiga. Ella és capaç de traure'ns un somriure, capaç de fer-nos caure les llàgrimes que faci falta per tal de sentir-nos millor, fer que un moment sigui inoblidable i crear d'una simple melodia mils records.


Jo sóc músic, i pujar dalt d'un escenari a interpretar una peça que portava mesos estudiant-la, tindre aquelles pessigolles a la panxa pels nervis i després rebre forts aplaudiments, em fa la més feliç del món. La música per mi és més que una millor amiga, és una passió i tinc molta sort de poder viure-la dia a dia en tanta intensitat com ho faig. Pot ser no tindré milions de fans, ni sortiré per la televisió, per sí sé que lo més important és estar bé en tu mateix i saber i tindre l'oportunitat de fer-ho.

Altres opcions

Avui en dia tothom sap que vivim una crisi, per tant, la joventut té menys sortides a l’hora de buscar treball i guanyar-se la vida. Amb aquest petit reportatge explicarem la creativitat d’un ex alumne de l’institut Joaquim Bau, que ha buscat una sortida al món laboral.

Joan Iniesta Llop és un jove de Tortosa llicenciat en Belles arts i, tot i que les seves especialitats són la pedagogia i l’escultura, ha fet un pas i ha muntat el seu propi taller. Allí hi pots trobar gegants de cartró, petites cucaferes i capgrossos personalitzats, més tot allò que crea per a  les colles de festes o barris de la ciutat. Sempre hi ha coses noves!

Des del seu taller anomenat “Calaix de Sastre”ha restaurat figures festives,n’ha creat de noves, petites i gegants, i fins i tot ha realitzat grans muntatges per a les cavalcades de Reis. I ara que ve el Nadal, té la seua pròpia col·lecció de pessebres, com feien les Lluquetes del Rastre.

Ha tingut la idea de dibuixar a escala tots els gegants de Tortosa, nans i altres personatges per a poder-los pintar i retallar, amb una edició realista i una altra de més senzilla per als xiquets. Ha anomenat a aquesta col·lecció “Pinta, retalla i juga!”.

Si el visiteu podreu conèixer com es treballa el cartró pedra, i potser us trobareu amb alguna classe dels alumnes que van a aprendre-hi art!

Podreu trobar més informació a la pàgina web: http://www.joaniniestallop.cat/

Joan Iniesta Llop ha estudiat música al conservatori de Tortosa. Ha fet tots els cursos per tindre el professional en trompeta, i no és músic, però de totes maneres li valdrà el títol per a un futur com a professor!